No sabem follar - sobre l'educació sexual

Fa unes setmanes que l'ONG SaveTheChildren ha publicat el seu estudi sobre el consum de pornografia en l'adolescència amb unes preocupants dades sobre el seu impacte en la sexualitat de la joventut. Segons aquest estudi, l'educació sexual de fins a un terç de les persones enquestades es basava únicament en el porno. Les altres dues parts aparentment reben educació sexual a les escoles, centrada normalment en la prevenció de l'embaràs i les malalties de transmissió sexual, en tallers aïllats de curta durada que tenen difícil crear un impacte rellevant en l'adolescent.

Per mi, el problema de fons és que no sabem follar. En general, la informació que ens arriba de forma específica o subliminar sobre sexualitat és insuficient i distorsionada en el millor dels casos, o totalment errònia en el pitjor. Fins i tot quan parlem de temes tan bàsics com l'anatomia del cos i el cicle reproductiu, hi ha persones (tant adolescents com grans) que segueixen perdudes sobre on està el clítoris o per quin forat exactament surt l'orina. I ni tan sols estem parlant de sexe. És pretendre que algú entengui de forats negres, quan tot el que se li ha ensenyat d'astronomia és que la lluna és una pedra gran que flota al no res. Ens hauríem de preguntar si aquell personal docent que fa la classe de biologia, aquells pares i mares que parlen de sexe amb els seus fills i filles (haver-n'hi, n'hi ha), els i les monitores que els adolescents agafen com a referència... qualsevol adult que parli sobre sexe: sap realment del que està parlant?, donat que ha rebut la mateixa educació, o pitjor, que el jovent amb qui es relaciona.

S'espera que amb la pràctica i l'experiència la cosa millori, que aprenguem de forma autodidàctica. Però la realitat en una consulta de sexologia és que la gent adulta segueix convivint amb creences errònies i limitants, molta desinformació i angoixa. Qui té sort, compta amb un grup d'amistats amb qui poder parlar-ho i créixer constructivament, o troba algun taller o llibre divulgatiu fet amb cara i ulls que l'ajuda a replantejar-se coses. L'alternativa és viure una sexualitat encotillada, limitada pel que se suposa que hauria de ser: masclista, hetero-cis-normativa, capacitista, coitocentrista, que menysprea els kinks i els fetitxes... la sexualitat és una part de l'ésser humà increïblement diversa i àmplia que comprèn molt més que les MTS, la reproducció o la genitalitat. Necessitem començar a parlar de consentiment i respecte -com fa temps que es reivindica des dels col·lectius feministes- però també de plaer i de goig, d'intimitat i comunicació, de diversió i curiositat, de com cada cos, cada persona, cada parella és diferent i els hi funcionen coses totalment distintes. Necessitem mirar cap a dins sense vergonya i preguntar-nos què volem de la nostra sexualitat, què ens agrada i excita, que ens remou per dintre a nivell físic, emocional i mental, per a què estem tenint sexe quan el tenim. I serà llavors, quan tinguem clar que volem, que sabrem com follar.