En aquest article parlem sobre el control percebut que tenim sobre la nostra vida, i com la falta d’aquest, però també l’excés, ens poden generar malestar. 

Un primer concepte que ens ajuda a introduir-nos en el tema és el que el psicòleg J. B. Rotter va anomenar com a locus de control: les atribucions de causalitat que fem als successos de la nostra vida. Què vol dir això? Bàsicament, si sentim que allò que ens succeeix en el dia a dia és a causa (o per culpa) de les nostres accions i decisions -locus de control intern- o bé d’algun agent extern com poden ser les altres persones, el karma o el destí -locus de control extern-. 

Davant d’una mateixa situació, com pot ser una mala nota en un examen, podem plantejar-nos “no he aprovat l’examen” o bé “el professor m’ha suspès”. De la mateixa forma, amb situacions neutres o exitoses podem concloure que “he brodat l’entrevista de feina” o bé “m’han regalat la posició”. 

Ambdós extrems poden ser beneficiosos i perjudicials alhora. 

Una persona amb un locus de control intern molt fort pot sentir-se a priori tranquil·la i empoderada per fer front als reptes de la vida, sentint-se segura en què el resultat dependrà de les seves accions i esforç. Tanmateix, això pot fer més complicat encaixar els fracassos i tractar-se amb compassió quan les coses no surten bé, fins i tot en moments en què clarament hi ha causes alienes a nosaltres. 

Per contra, algú amb un locus de control extern pot prendre’s amb més calma els reversos, entenent que la vida no és sempre justa ni com ens agradaria, i que hi ha mil factors concurrents a l’hora. Però sí pot tenir moltes dificultats per sentir-se orgullosa de les seves fites i acabar tenint una sensació de desesperança o incapacitat per fer res, perquè no sent que pugui afectar realment a la seva vida. 

Que tinguem un o un altre locus de control acostuma a anar lligat amb les nostres experiències vitals: l’educació rebuda, la vivència de situacions de violència o negligència durant la infància, tenir unes creences espirituals o unes altres, tenir privilegis socials o patir algun (o varis) eixos de discriminació, etc La confluència d’aquests elements ens fa més probables a interpretar la vida i els seus successo d’una o d’una altra forma.

L’opció més adaptativa acostuma a ser un punt mitjà, experimentar que podem efectivament tenir agència i control sobre la nostra vida, però que el món és gran, complex i, sovint, atzarós. Si després de llegir aquest post ubiques dificultats en la teva vida relacionades amb el control, pot ser-te últil desengranar-les acompanyada en teràpia.

En pròximes entrades, parlem de com ens podem ubicar de forma més saludable.